O bé de com l' ésser humà, que en diuen, pot posar en un mateix moment, les pitjors qualitats. De com algú pot aprofitar, provocar, conduir i sortir victoriós de les desavinences de dues persones. De com sap aprofitar la fragilitat i la necessitat d'aprovació de l'altri. De com és capaç d'alabar i en l'instant que segueix enfonsar essent perfectament conscient del que està fent, envoltat d'una petita cort amb els ulls envenats i sense memòria. D'això se'n diu ésser humà, doncs no gràcies. Desperteu!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada