"A los 10 años papá me desvirgó, a los 12 me prostituyó"
Tengo 45 años. Nací en Bretaña y vivo en París. Casada con un hombre al que amo. Tengo un hijo de 21 años. Tengo la invalidez absoluta, soy bipolar a causa del incesto. Acabo de publicar en España mi testimonio, 'La primera vez tenía 6 años' (Roca Editorial). Soy agnóstica .
Ha entendido el porqué de lo que le ocurrió?
El día que asumí que nunca tendría respuesta ante el abandono de mi madre y los abusos sexuales de mi padre, que comenzaron cuando yo tenía 6 años, pude rehacer mi vida.
¿Qué recuerda de su infancia?
El sentimiento de soledad e inseguridad.
...
Sense paraules ..... la pregunta que em ve al cap és : Perquè?, sempre busquem el perquè, però té raó, des del moment que s'accepta que fets d'aquests no necessariament han d'èsser justificats, possiblement dona pas a la curació o a la simple i més aviat complicada acceptació. Malauradament ens qualifiquem d'humans, quan aquesta paraula i tot el que comporta, encara ens va gran, molt gran. Jo moltes vegades no deixo de preguntar-me : perquè?, no per aquest motiu per sort, però si per d'altres fets i/o actuacions, "humanes", pròpies i alienes que no deixen de sorprendre'm, que són doloroses i que tampoc entenc, però que acabo acceptant per poder avançar. De totes maneres, davant d'aquests fets....segueixo sense paraules, podria parlar del sentiment de culpa de la víctima de maltractaments, del tracte que dona la justícia a l'incest, del botxí que es tractat com a víctima, però l'únic que em ve de gust ara es dir que admiro profundament les persones què, com la protagonista de l'article, són capaces de mirar endavant, d'estimar i de conviure amb el seu passat per horrorós que sigui. RO
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada