dijous, 29 d’abril del 2010

Anada d'olla

Surto a esmorzar, camino cap al bar de torn, no sempre és el mateix, com gairebé cada dia, rutina, mateixes imatges, mateixos carrers, olors, colors..... però per un moment tot mirant les persones he tingut una sensació estranya. He pensat que podria ben bé estar en una altra ciutat, fins hi tot en un altre país, perquè m'he adonat que no coneixia a ningú i que aquesta sensació d'anonimat és la que tens quan ets fora de "casa". Estrany no? Masses idees juntes = anada d'olla. RO

Equilibri

Ara mateix.......buscant-lo per prendre una decisió encertada. Equilibri per decidir quina és la millor opció. Equilibri entre els sentiments. balanza Equilibri amb els amics, la família, l'entorn. Equilibri amb la ment. Qualsevol acte comporta una conseqüència, de vegades desitjada, de vegades sorprenent. Quan la paciència s'acaba, arriba el moment de decidir, d'actuar sense mirar enrere, arriba el moment de l'equilibri entre les paraules.  Ara les idees són tantes que es fan un garbuix, fa falta aquell "clic" que fa que tot es vegi clar , allò que et diu que ja ho tens, que així és com ho vols. Cal deixar que la balança decideixi, cada cosa al seu costat, el pes marcarà el camí. RO

dimarts, 27 d’abril del 2010

AVUI: La contra de la Vanguardia, duríssima.

"A los 10 años papá me desvirgó, a los 12 me prostituyó"

Tengo 45 años. Nací en Bretaña y vivo en París. Casada con un hombre al que amo. Tengo un hijo de 21 años. Tengo la invalidez absoluta, soy bipolar a causa del incesto. Acabo de publicar en España mi testimonio, 'La primera vez tenía 6 años' (Roca Editorial). Soy agnóstica .

Ha entendido el porqué de lo que le ocurrió?
El día que asumí que nunca tendría respuesta ante el abandono de mi madre y los abusos sexuales de mi padre, que comenzaron cuando yo tenía 6 años, pude rehacer mi vida.

¿Qué recuerda de su infancia?
El sentimiento de soledad e inseguridad.

...
Sense paraules ..... la pregunta que em ve al cap és : Perquè?, sempre busquem el perquè, però té raó, des del moment que s'accepta que fets d'aquests no necessariament han d'èsser justificats, possiblement dona pas a la curació o a la simple i més aviat complicada acceptació. Malauradament ens qualifiquem d'humans, quan aquesta paraula  i tot el que comporta, encara ens va gran, molt gran.   Jo moltes vegades no deixo de preguntar-me : perquè?, no per aquest motiu per sort, però si per d'altres  fets i/o actuacions, "humanes",  pròpies i alienes que no deixen de sorprendre'm,  que són doloroses  i que tampoc entenc, però que acabo acceptant per poder avançar. De totes maneres, davant d'aquests fets....segueixo sense paraules, podria parlar del sentiment de culpa de la víctima de maltractaments, del tracte que dona la justícia a l'incest, del botxí que es tractat com a víctima, però l'únic que em ve de gust ara es dir que admiro profundament les persones què,  com la protagonista de l'article, són capaces de mirar endavant, d'estimar i de conviure amb el seu passat per horrorós que sigui. RO

dilluns, 26 d’abril del 2010

Puja el volum.....tanca els ulls

http://www.epdlp.com/clasica.php?id=420

Punto de ebullición

Pensamientos que convergen, como si de una encrucijada sgota1e tratase. No paran, uno se empuja al otro tratando de ser escogido primero, es tal la presión, que el elegido sale disparado como una erupción volcánica, con fuerza, brillante. En ocasiones encuentra resisténcia, en otras su ímpetu arrasa por completo tras la triste falta de competéncia.  Esta sensación de vacio en otras mentes cercanas me decepciona, añoro .....

RO

Impotència

ais Davant la negativa a mirar endavant, davant la persistència en la soledat, davant l'aïllament ....

divendres, 23 d’abril del 2010

La diada

rosa-helada-02

Rosa de gel

 

 

 

 

el_llibre_i_la_rosa SANT JORDI GLORIÓS

Sant Jordi té una rosa mig desclosa,
pintada de vermell i de neguit;
Catalunya és el nom d'aquesta rosa,


i Sant Jordi la porta sobre el pit.

La rosa li ha contat gràcies i penes
i ell se l'estima fins qui sap a on,
i amb ella té més sang a dins les venes
per plantar cara a tots els dracs del món.

Josep Maria de Segarra (1894-1961)

Ciertamente

escalera Algún día en cualquier parte, en cualquier lugar indefectiblemente te encontrarás a ti mismo, y ésa, sólo ésa, puede ser la más feliz o la más amarga de tus horas.

Pablo Neruda

Piensa en ello, si lo visualizas ...te gusta lo que encuentras en este momento? RO

dijous, 22 d’abril del 2010

Construyendo caricias

 construyendocaricias

4 meses, marcan una vida...

Se amaron… compartieron deseos y pasiones, en la plenitud de sus vidas…en un brevísimo pero intenso período de tiempo, solo cuatro meses

tina

Esta es una historia de amor con un final trágico porque se ve impedida por la muerte. Y a esto, a esta triste noticia pudiéramos añadir que los amantes sólo lo fueron durante cuatro breves pero maravillosos meses. El la conoció en 1928, en la redacción de un periódico mexicano, El Machete, cuando ella tenía 32 años y Julio 25 años de edad. Aunque, para ser exactos, los dos ya se habían visto antes, en alguna actividad pública, de índole política porque ambos, como profesión, tenían la de revolucionarios.

julio

Ella residía en México, desde hacía algunos años. El sólo llevaba en tierra azteca algo más de año y medio. Era estudiante y había huido de Cuba por razones políticas. El desgobierno de Gerardo Machado le perseguía y, finalmente, caería asesinado unas semanas antes de cumplir los 26 años de edad, y recibiría varios balazos, por la espalda, cuando iba del brazo de ella hacía el hogar de ambos en Ciudad México.

Ella era fotógrafo, nadie captaría mejor la imagen de él. Sus retratos serían un símbolo y una hermosa imagen de la belleza masculina. En toda su plenitud quedaría Julio Antonio gracias a la cámara de Tina, captada para siempre aquella belleza varonil, en toda su sensualidad.

Cuando él fue asesinado trataron de acusarla de un crimen pasional y le fabricaron una leyenda de mujer fatal, siendo incluso, todavía en nuestros días, satanizada por la reacción a escala mundial, y sujeto de polémica entre los revolucionarios y los enemigos de la revolución, como se explicita en libros, filmes en los que se le incorpora como un personaje, y otras referencias.

Mercedes Santos

Magic Doors


Portishead - Magic Doors

El Capote

9788493669577b El capote, escrito por Nikolái Gógol entre los años 1839 y 1841, y publicado en 1842, nos presenta a uno de los más conmovedores personajes de la Literatura: Akaki Akákievich Bashmachkin, un funcionario de la escala más baja de la administración civil, que se ve ultrajado por las injusticias sociales y la indiferencia egoísta de los fuertes y ricos, y cuyo destino es el de ser un «hombre insignificante». Akaki, para protegerse del gélido invierno de San Petersburgo, necesita un capote nuevo, pero cuando por fin lo consigue seguirá notando frío, el frío gélido que habita en los corazones de las personas que le rodean. Nordica Libros

Certament l'Akaki comet un gran error, com fem o hem fet la majoria en alguna moment de la nostra vida: Posem tota la nostra esperança de felicitat en un fi, posant tots els mitjans al nostre avast per aconseguir-lo.

Independentment de la metàfora que ens transmet l'autor, aquest és un llibre que va crear un punt d'inflexió dins la literatura, l'analisi d'aquest relat va portar als formalistes rusos a crear el concepte de "literariedad". Amb aquest nom es referien a aquella o aquelles caracteístiques que converteixen un text en obra literaria.

dimecres, 21 d’abril del 2010

Cavilacions.... (després del somni)

Soñar es un proceso mental involuntario en el que se produce una reelaboración de informaciones almacenadas en la memoria, generalmente relacionadas con experiencias vividas por el soñante los días o meses anteriores . El soñar nos sumerge en una realidad virtual formada por imágenes, sonidos, pensamientos y/o sensaciones. Los recuerdos que se mantienen al despertar pueden ser simples (una imagen, un sonido, una idea, etc.) o muy elaborados. Los sueños más elaborados contienen escenas, personajes, escenarios y objetos. Se ha comprobado que puede haber sueños en cualquiera de las fases del dormir humano. Sin embargo, se recuerdan mejor los sueños y estos son más elaborados en la llamada fase MOR (Movimiento ocular rápido; en inglés, REM: Rapid Eye Movement), que tiene lugar en el último tramo del ciclo del sueño. wikipedia

suenos

Doncs jo avui he tingut una fase MOR de les més reals i fictícies alhora. Resulta que buscava pis en companyia d’una persona a la que fa mesos que no veig i en trobava un a Girona, és tractava d’un pis enorme, situat a la planta 20a d’un Hotel, la gestió immobiliària la duia a terme un personatge tot curiós, tret d’un llibre d’en Tin-Tin, però que portava la seva feina a bon fi. Com que era tanta la meva expectació per veure el pis, en un tres i no res el tenia llogat, amb el vist-i-plau del l’altre persona evidentment. E. (serà el seu nom d’ara endavant) se sentia alegre i així ho manifestava, jo tan sols feia que preguntar al personatge del còmic, de quantes habitacions disposava el pis i si hi havia espai exterior suficient per tenir un gos, perquè de no ser així jo no formalitzava el lloguer de cap de les maneres. Dit això i al mateix  instant, ja era dins l’edifici en companyia d’ E. a qui deixava pul·lulant per allà i jo anava a inspeccionar la gran terrassa exterior, que comunicava amb la terrassa de l’Hotel, i gratament sorpresa iniciava una conversa amb els futurs veïns, uns nois que venien a passar una mesos a Girona i s’havien establert allà. De cop i volta E. em feia reflexionar…. amb què pagaria el lloguer?, pensava canviar de feina? , o bé aniria a la feina amb tren cada dia? (impensable), demanaria un anys sabàtic?, o què???? E. no callava, jo volia continuar la convera amb els xicots ben plantats, però E. dale que te pego i el què fins ara era un son, s’estava tornant en un malson, la realitat començava a estrènyer la fina corda que hi ha entre estar dormida o no, i el meu cap anava despertant, fins que la llum del despertador m’ha traslladat del tot a la realitat, les 04:15h …………i jo des de les 10 del matí sense fumar……segur que és tan bo deixar-ho?!?!?!...RO

Pura energia

Energia Ara mateix crec que si la meva energia és concentres en un sol punt i espai, es produiria una explosió.

Veure com mica en mica, tot l'esforç ha valgut la pena....que tot el temps destinat a ells dona els fruits esperats, és d'agrair.

Ara vaig jo....

dijous, 15 d’abril del 2010

dimecres, 14 d’abril del 2010

Malícia

mascara O bé de com l' ésser humà, que en diuen, pot posar en un mateix moment, les pitjors qualitats. De com algú pot aprofitar, provocar, conduir  i sortir victoriós de les desavinences de dues persones. De com sap aprofitar la fragilitat i la necessitat d'aprovació de l'altri.  De com és capaç d'alabar i en l'instant que segueix enfonsar essent perfectament conscient del que està fent, envoltat d'una petita cort amb els ulls envenats i sense memòria. D'això se'n diu ésser humà, doncs no gràcies.  Desperteu!

dilluns, 12 d’abril del 2010

TROÇOS DE VIDA (III)

A una nena:

Simpática.....más que simpática!!!, mira como se rie!

Se rie porqué tiene la cara como yo!

REDONDA!

?¿

divendres, 9 d’abril del 2010

La alegria duele?

De la desesperanza a la felicidad contenida....

Temo aceptar este estado de felicidad transitória porqué hay momentos que pienso que no es real. He estado tanto tiempo en guerra contra la desesperanza que hasta aceptar la "victória" , aunque variable por momentos, cuesta.  RO

dimecres, 7 d’abril del 2010

YAESTANAQUÍ

Podria ser una mañana cualquiera de abril, suena queen, eterno ya, personas que entran y salen anonimamente, el murmullo del gentio llega desde la calle, el cielo continua gris. Podria ser todo igual que otro dia, pero algo marca la diferencia, a medida que el dia avanza se incrementa el movimiento en el exterior, es un constante ir  y venir, ellas ya han regresado, puntuales, traen la primavera a cuestas.

Una mañana de abril....

dijous, 1 d’abril del 2010

MUNDO

anais-the-erotic-life-of-anais-nin-noel-riley-fitch Me niego a vivir en el mundo ordinario como una mujer ordinaria. A establecer relaciones ordinarias. Necesito el éxtasis. Soy una neurótica, en el sentido de que vivo en mi mundo. No me adaptaré de mi mundo. Me adapto a mí misma.

Anaïs Nin

COSES

Ups