diumenge, 27 de desembre del 2009

Escrito en la arena

Que lo hermoso y lo hechicero
sea tan sólo hálito y tormenta,
y que lo encantador y lo precioso
y lo propicio nunca permanezca:
que flor y nube y pompa de jabón,
fuegos artificiales, risas de los niños,
mirada de mujer en el espejo
y tantas otras cosas tan maravillosas
que se extinguen, apenas descubiertas,
duren sólo un instante,
eso penosamente lo sabemos.
No nos es tan querido lo duradero, inmóvil:
piedra preciosa con un fuego frío,
pesada barra de oro refulgente;
y las mismas estrellas
extrañas, alejadas, no parecen
iguales a nosotros, seres transitorios,
pues la hondura del alma no la alcanzan.
Parece que lo hermoso, que lo amable tienda a la destrucción,
tan cerca siempre de la muerte,
y que lo más precioso, los tonos de la música
que desde el nacimiento huyen, se desvanecen,
hálito son tan sólo, ríos, persecución.
Y por un dolor tenue derribados de un soplo,
pues tampoco se dejan detener
por el tiempo que dura este latido, tampoco exorcizar;
sonido tras sonido, casi apenas tocados,
se esfuman y se escurren desde allí.
Así está nuestro corazón
lealmente entregado,
fraternalmente a lo fugaz,
la vida, lo que mana,
no a lo que, sólido, posee duración.
Pronto lo permanente nos fatiga, joyas,
roca y mundo estrellado,
a nosotros, en el eterno cambio a la deriva,
almas de viento y pompas de jabón,
al tiempo unidos, y fugaces,
a quienes el rocío de una hoja rosa,
a quienes el cortejo de unas aves,
la muerte del espejo de las nubes,
el brillo de la nieve, el arco iris,
la mariposa que voló, nosotros,
a quienes el sonido de una risa
que al pasar nos rozara
nos parece una fiesta
o nos causa dolor. Amamos todo aquello
que nos es semejante, y entendemos
lo que el viento escribe sobre la arena.
H. Hesse.

dimecres, 23 de desembre del 2009

Ni de aquí, ni de allá

Basta.  Es la única palabra que me viene a la cabeza...... O bien nací antes de tiempo, o fuera de mi tiempo, pero lo que si se, es que este no es el mio.
Basta de todo!
Harta de una espera sostenida.
Nadie aporta nada......es como tener una cuerda atada que te retiene constantemente.
Harta de años de responsabilidades, de decisiones.
Vivir a un ritmo, cuando el corazón y la cabeza te laten a otro es muy dificil.
No es mi sitio.....
BASTA!

divendres, 18 de desembre del 2009

Absència de paraules

M'ha costat, fins fa dos dies no vaig ser capaç. Hi havia una persona que esperava la meva reacció, una paraula, una veu amiga..... però jo no podia. Em sentia incapaç de dir res....el meu cor estava saturat....s'esperava de mi un gest que no arribava mai. Finalment ho he fet....l'he escrit .... i la seva reacció ha estat d'agraïment, m'ha donat la sensació que ha fet un llarg sospir, aquell que fem quan descansem, quan una cosa s'ha resolt. Tot i la distància que ens separa l'he sentit molt aprop, les seves paraules m'han colpit profundament. Perdre la dona, la filla i ara fa uns dies el fill deixa el cor sec. Així se sent ell, sense forces per continuar. Té molta feina feixuga per acabar, negocis pendents, papers  i més papers, els nets acabats de nèixer fa poc i que s'han quedat sense pare..... i amb tot i això esperava la meva reacció, el meu silenci el preocupava. Ara ja podem parlar, el seu dolor s'aplaca, ara en comença un altre, i no té ganes de continuar. Ho he entés, jo mateixa ho vaig escriure no fa gaire....puc soportar la solitud, però no l'absència de paraules... com he pogut estar tan cega. Lo siento José!

dilluns, 14 de desembre del 2009

DESERTA EL FOSC

 Deserta el fosc, i que et sigui la pena
com un espai secret de tu mateix
des d'on tot és insòlitament digne.
No l'enyor que marceix, sinó el cabal
de serenor, la solitud entesa
com un estar en les coses per comprendre'n
les mudances, els ritmes, la bellesa.
Així el dolor no crema ni resseca
i en el silenci hi trobes l'harmonia
que semblava trencada ja per sempre.

Deserta el fosc, surt a la llum i viu.
 
Miquel Martí i Pol

dijous, 10 de desembre del 2009

No serà fàcil......


Anem al grà!....més alt potser, més clar impossible


Ara per ara aquest és el present del món que m’envolta, així que …a veure….tenim per una banda una amiga que acaba d’avortar i no voluntàriament, ha perdut un fill desitjat, tristor. Seguim…. una altra amiga s’acaba de separar després de 9 anys de convivencia amb el seu xicot. Anem sumant….. uns altres amics molt estimats també trenquen el seu viatge junts (15 anys), desconsol . Una altra coseta per fer piló….. amics apreciats que van i vènen o no saben que fer si anar o venir, impotència . Una més….. una familia més que escurçada i en vistes d’anar a menys dintre de poc, solitud. Som-hi que encara falta….. un ex_nosequè que no acaba de decidir que vol ser, ni jo acabo de decidir que vull ser amb ell, cagumtot . La cosa podría seguir, però m’he cansat de sumar, ha de ser tot tan difícil sempre?.….. mira que és senzill viure, però no, sempre s’ha de lluitar contra el NO, i quan tenim el SI ho espatllem. Esgota, realment esgota……no será fácil!!!
Ella i ell,
Ell i ella,
Ell i Elles
Ella i Ells
Ells i Ella
Vosaltres i ells
Ell i Vosaltres...
Vosaltres i Jo???? on soc jo?

Jo hauria de ser la primera, egoistament, per què si no conservo el jo com interactuo amb els altres? M'ho miro des de fora de l'embolic veient com es relacionen entre si,  sense interactuar amb ells? No, no es pot perdre el JO,  aprenem a compartir. RO

dimecres, 2 de desembre del 2009

Salvese quien pueda

Puedo volver ,
Puedo callar
Puedo forzar la realidad
Puedo doler
Puedo arrasar
Puedo sentir que no doy mas
Puedo escurrir
Puedo pasar
Puedo fingir que me da igual
Puedo incidir
Puedo escapar
Puedo partirme y negociar la otra mitad
Puedo romper
Puedo olvidar
Puede comerme la ansiedad
Puedo salir
Puedo girar
Puedo ser fácil de engañar
Puedo joder
Puedo encantar
Puedo llamarte sin hablar
Puedo vencer
Puedo palmar
Puedo saber que sin vosotros puede más
Puede ser que mañana esconda mi voz,
Por hacerlo a mi manera
Hay tanto idiota ahí fuera
Puede ser que haga de la rabia mi flor,
y con ella mi bandera
Sálvese quien pueda
Puedo torcer
Puedo lanzar
Puedo perderme en la obviedad
Puedo servir
Puedo cansar
Puedo saber que sin vosotros puede más
Puede ser que mañana esconda mi voz,
Por hacerlo a mi manera
Hay tanto idiota ahí fuera
Puede ser que haga de la rabia mi flor,
y con ella mi bandera
Sálvese quien pueda
Puedo, torcer, lanzar, perderme en la obviedad,
sentir, cansar, saber que sin vosotros puede más
Puede ser que mañana esconda mi voz,
Por hacerlo a mi manera
Hay tanto idiota ahí fuera
Puede ser que haga de la rabia mi flor,
y con ella mi bandera
Sálvese quien pueda

Vetusta Morla

COSES

Ups