M'ha costat, fins fa dos dies no vaig ser capaç. Hi havia una persona que esperava la meva reacció, una paraula, una veu amiga..... però jo no podia. Em sentia incapaç de dir res....el meu cor estava saturat....s'esperava de mi un gest que no arribava mai. Finalment ho he fet....l'he escrit .... i la seva reacció ha estat d'agraïment, m'ha donat la sensació que ha fet un llarg sospir, aquell que fem quan descansem, quan una cosa s'ha resolt. Tot i la distància que ens separa l'he sentit molt aprop, les seves paraules m'han colpit profundament. Perdre la dona, la filla i ara fa uns dies el fill deixa el cor sec. Així se sent ell, sense forces per continuar. Té molta feina feixuga per acabar, negocis pendents, papers i més papers, els nets acabats de nèixer fa poc i que s'han quedat sense pare..... i amb tot i això esperava la meva reacció, el meu silenci el preocupava. Ara ja podem parlar, el seu dolor s'aplaca, ara en comença un altre, i no té ganes de continuar. Ho he entés, jo mateixa ho vaig escriure no fa gaire....puc soportar la solitud, però no l'absència de paraules... com he pogut estar tan cega. Lo siento José!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada