Ara per ara aquest és el present del món que m’envolta, així que …a veure….tenim per una banda una amiga que acaba d’avortar i no voluntàriament, ha perdut un fill desitjat, tristor. Seguim…. una altra amiga s’acaba de separar després de 9 anys de convivencia amb el seu xicot. Anem sumant….. uns altres amics molt estimats també trenquen el seu viatge junts (15 anys), desconsol . Una altra coseta per fer piló….. amics apreciats que van i vènen o no saben que fer si anar o venir, impotència . Una més….. una familia més que escurçada i en vistes d’anar a menys dintre de poc, solitud. Som-hi que encara falta….. un ex_nosequè que no acaba de decidir que vol ser, ni jo acabo de decidir que vull ser amb ell, cagumtot . La cosa podría seguir, però m’he cansat de sumar, ha de ser tot tan difícil sempre?.….. mira que és senzill viure, però no, sempre s’ha de lluitar contra el NO, i quan tenim el SI ho espatllem. Esgota, realment esgota……no será fácil!!!
Ella i ell,
Ell i ella,
Ell i Elles
Ella i Ells
Ells i Ella
Vosaltres i ells
Ell i Vosaltres...
Vosaltres i Jo???? on soc jo?
Jo hauria de ser la primera, egoistament, per què si no conservo el jo com interactuo amb els altres? M'ho miro des de fora de l'embolic veient com es relacionen entre si, sense interactuar amb ells? No, no es pot perdre el JO, aprenem a compartir. RO
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada