Puc acceptar la soletat, però no l'absència de paraules.Les acarono, m'acompanyen..... flueixen....
Camino per la platja, l'aigua borra l'empremta de la petjada igual
que el temps s'endu els temors.
La sorra puleix, la sal purifica i el sol m'omple d'energia....Soc com la costa, efímera i cambiant, on el pas del temps
hi escriu el destí, delimita els pensaments i moldeja l'oblit.
Aprenc, m'adapto i estimo ......
Jo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada