Ha arribat la primavera d'hivern, pels colors de la natura, és un període molt evocador en l'art.
Està associat a l'edat madura i és el començament de la rutina en la majoria de països, fins al punt que en psicologia es parla de "síndrome post-vacacional". Per això antigament s'anomenava l'estació de la malenconia.
Les orenetes ja ens deixen, es preparen per un llarg viatge, és època de canvis, de transicions que ens portaran a noves fites, a nous escenaris que haurem d'omplir mica en mica, superant la melangia de l'estiu i preparant-nos per l'hivern. Melancolía. “Calle donde vivo, enfermedad incurable, territorio donde crecen las más hermosas canciones, los versos más exquisitos, mejor que la tristeza, mejor que la alegría, cerradura de la llave de los sueños, hombro donde apoyar la cabeza, lágrima furtiva, patria de don nadie, casa del viudo, río de los que no saben nadar, malo conocido, ojo del ciego, brazo del manco, oído del sordo, nostalgia del futuro”. Joaquin Sabina
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada