Unes quantes sortides per aquí a prop

Can Draper a Montllorer

Matagalls i ruta de les fonts

Santa Fe i Les Agudes

Sant Bernat a Sant Marçal

COSTA RICA TIME

PROXIMAMENTE

Sis mesos.......

Poso punts suspensius perquè no acabaria mai d'explicar el què ha significat aquest peiode de temps.

Queda per a mi

Olor de Azahar

Pocas cosas quedan por decir cuando quien nos da la mano, aunque sea unos momentos, es la alegría. Tres días fantásticos en una ciudad maravillosa que rebosa de vida….. RO

Imágenes: RO

Catalunya, Cataluña, Catalogne, Catalonia

La bestia del corazón (fragmento)

" Cuando callamos, nos tornamos desagradables, dijo Edgar. Cuando hablamos, nos tornamos ridículos.
Llevábamos demasiado rato en el suelo, delante de las fotos. Se me habían dormido las piernas de estar sentada.
Con las palabras en la boca aplastamos tantas cosa como con los pies sobre la hierba. Pero también con el silencio.
Edgar guardó silencio.
Aún no puedo imaginarme una tumba. Sólo un cinturón, una ventana, una nuez y una soga. Cada muerte es para mí como un saco.
Si te oyen decir eso, dijo Edgar, te tomarían por loca.
Y cuando pienso en ello, tengo la sensación de que cada muerto deja tras de sí un saco repleto de palabras. Siempre me acuden a la mente el barbero y la tijera de manicura, porque los muertos ya no los necesitan. Y también se me ocurre que los muertos ya nunca más perderán un botón.
Tal vez intuyen cosas distintas a nosotros, dijo Edgar, quizás intuyen que el dictador es un error.
Poseían la prueba, pues también nosotros éramos un error para nosotros mismos. Porque en este país nos veíamos obligados a andar, comer, dormir y amar con miedo hasta que volvíamos a necesitar al peluquero y la tijera de la manicura.
Alguien que sólo por el hecho de andar, comer, dormir y amar hace cementerios, dijo Edgar, es un error aún mayor que nosotros. Es un error para todos, un error dominante.
La hierba despunta sobre la cabeza. Cuando hablamos queda segada. Pero también cuando callamos. Y entonces, la segunda y la tercera hierba crecen a su antojo. Y pese a todo, somos afortunados. "

Herta Muller

IMMENS

http://www.epdlp.com/clasica.php?id=447

NAVENGANDO POR LA RED..... :-)

Chaponés: Restaurante japonés llevado por chinos

Trabajo de Clark Kent: tu trabajo diario, o el trabajo que sirve para que pagues las facturas, pero que no es lo que realmente quieres hacer. ¿Cuál es tu trabajo de Clark Kent?

Relaciones textuales: sería como mantener una relación sexual mediante mensajes de texto por teléfono o email. Una especie de conversación guarrilla mediante sms, por ejemplo.

Una relación problemática y llena de pasión

Pink Floyd Mother

No m’ho puc creure……

D’un temps ençà s’ha transformat en el meu lema. I és que si no sabés tot el que se, potser i tan sols potser, la diria menys sovint. Però amb tot el que està passant i estic veient al meu entorn, és una frase que em ve al cap tot sovint. Que hipòcretes tots plegats….seguixo pensant que NO M’HO PUC CREURE !

Desicions errònies

Has arribat a aturar-te i pensar bé en tot el que has fet i com ho has fet?…   RO

Quin sentit té?

Ahir donava voltes a un pensament...... quin sentit té escriure un blog?, algú ho llegeix?, l'interessa a algú el que dic? em serveix a mi d'alguna cosa? , és com escriure un diari?, jo no ho feia mai. Puc pensar que això ho pot veure moltíssima gent o bé que passi totalment desapercebut en la immensitat de la xarxa, juntament amb els milions de pensaments que la gent aboca a Internet. També puc pensar que el que jo escric fa pensar algú altre quelcom, no ho se. Aquest blog va començar com un experiment, sense saber molt bé com funcionava ni perquè servia, mica en mica m'he anat animant, publicant en ocasions pensaments íntims  i en d'altres, coses que m'atrauen o em criden l'atenció. Però avui em segueixo preguntant, quin sentit té?. Demà ja veurem..... RO

Jo ja no....

Quan ja no pots correspondre de la mateixa manera  algú que t'estima, quan ja no pots tornar un "jo també", quan sents definitivament que no serà més que el teu amic, sempre amic.....no saps que és pitjor, si estar en posició d'estimar sense ser correspost o la de ser estimada sense poder correspondre....

I és que quan l'amor s'acaba, de la mateixa manera que comença, imprevisible.....fa mal, sense sagnar però. Una ferida que necessita temps, espai, repòs... Estic amb tu amic meu, però no visc per tu. RO

l'ETERN RETORN

Tot se'n va, tot torna; eternament roda la roda de l'ésser. Tot mor, tot torna a florir, eternament corre l'any de l'ésser.
Tot es trenca, tot s'ajunta de nou; eternament la mateixa casa de l'ésser es basteix ella mateixa. Tot s'acomiada, tot es torna a saludar; eternament roman fidel a si mateix l'anell de l'ésser.
A cada instant comença l'ésser; entorn de cada 'aquí' gira l'esfera 'allà'. El mig és arreu. Corba és la senda de l'eternitat.

Nietzsche Així parlà Zaratustra, El convalescent

 

La voluntat de poder i l'etern retorn no impliquen que imperin formes de vida cada vegada millors, que les espècies creixin en perfecció, sinó que el món, eternament, es veu dominat per la voluntat d'acceptar-se i de repetir-se, una voluntat que és una eterna necessitat. Aquest és l'amor fati de Nietzsche, l'amor al destí, l'estimació del que és necessari. És l'acceptació, per part de la voluntat, del destí enigmàtic del món.

Como?...Consha!...tu que pahtillas te ehtas tomando mi arma!!!

Anada d'olla

Surto a esmorzar, camino cap al bar de torn, no sempre és el mateix, com gairebé cada dia, rutina, mateixes imatges, mateixos carrers, olors, colors..... però per un moment tot mirant les persones he tingut una sensació estranya. He pensat que podria ben bé estar en una altra ciutat, fins hi tot en un altre país, perquè m'he adonat que no coneixia a ningú i que aquesta sensació d'anonimat és la que tens quan ets fora de "casa". Estrany no? Masses idees juntes = anada d'olla. RO

Equilibri

Ara mateix.......buscant-lo per prendre una decisió encertada. Equilibri per decidir quina és la millor opció. Equilibri entre els sentiments. Equilibri amb els amics, la família, l'entorn. Equilibri amb la ment. Qualsevol acte comporta una conseqüència, de vegades desitjada, de vegades sorprenent. Quan la paciència s'acaba, arriba el moment de decidir, d'actuar sense mirar enrere, arriba el moment de l'equilibri entre les paraules.  Ara les idees són tantes que es fan un garbuix, fa falta aquell "clic" que fa que tot es vegi clar , allò que et diu que ja ho tens, que així és com ho vols. Cal deixar que la balança decideixi, cada cosa al seu costat, el pes marcarà el camí. RO

Com és pot transmetre tant

(*_*)

A song left for you

http://open.spotify.com/track/6MZS4ZgsnnSMHhsPxKth72

Aix....

Amb aquelles pessigolles a la panxa...

RO

AVUI: La contra de la Vanguardia, duríssima.

"A los 10 años papá me desvirgó, a los 12 me prostituyó"

Tengo 45 años. Nací en Bretaña y vivo en París. Casada con un hombre al que amo. Tengo un hijo de 21 años. Tengo la invalidez absoluta, soy bipolar a causa del incesto. Acabo de publicar en España mi testimonio, 'La primera vez tenía 6 años' (Roca Editorial). Soy agnóstica .

Ha entendido el porqué de lo que le ocurrió?
El día que asumí que nunca tendría respuesta ante el abandono de mi madre y los abusos sexuales de mi padre, que comenzaron cuando yo tenía 6 años, pude rehacer mi vida.

¿Qué recuerda de su infancia?
El sentimiento de soledad e inseguridad.

...
Sense paraules ..... la pregunta que em ve al cap és : Perquè?, sempre busquem el perquè, però té raó, des del moment que s'accepta que fets d'aquests no necessariament han d'èsser justificats, possiblement dona pas a la curació o a la simple i més aviat complicada acceptació. Malauradament ens qualifiquem d'humans, quan aquesta paraula  i tot el que comporta, encara ens va gran, molt gran.   Jo moltes vegades no deixo de preguntar-me : perquè?, no per aquest motiu per sort, però si per d'altres  fets i/o actuacions, "humanes",  pròpies i alienes que no deixen de sorprendre'm,  que són doloroses  i que tampoc entenc, però que acabo acceptant per poder avançar. De totes maneres, davant d'aquests fets....segueixo sense paraules, podria parlar del sentiment de culpa de la víctima de maltractaments, del tracte que dona la justícia a l'incest, del botxí que es tractat com a víctima, però l'únic que em ve de gust ara es dir que admiro profundament les persones què,  com la protagonista de l'article, són capaces de mirar endavant, d'estimar i de conviure amb el seu passat per horrorós que sigui. RO

Puja el volum.....tanca els ulls

http://www.epdlp.com/clasica.php?id=420

Punto de ebullición

Pensamientos que convergen, como si de una encrucijada se tratase. No paran, uno se empuja al otro tratando de ser escogido primero, es tal la presión, que el elegido sale disparado como una erupción volcánica, con fuerza, brillante. En ocasiones encuentra resisténcia, en otras su ímpetu arrasa por completo tras la triste falta de competéncia.  Esta sensación de vacio en otras mentes cercanas me decepciona, añoro .....

RO

Impotència

Davant la negativa a mirar endavant, davant la persistència en la soledat, davant l'aïllament ....